Hà Nội
Estendre el visat es qüestió de 4 dies hàbils, el que significa que necessitava 6 dies, ja que vaig arribar un divendres pel matí, però Hà Nội enganxa, i marxo després de 11 dies.
Aquesta vegada he estat voltant per zones més allunyades del centre, i si vaig dir que la gent d’aquí es menys amigable, retiro lo dit, es sortir del circuit turístic de la ciutat i trobat tot de gent que et mira com si fossis el primer occidental que veuen i si fas un somriure et saluden i fins i tot et paren per xerrar una mica o convidar-te a fer un veure, mes que res, suposo, perquè comença a fer calor i la pinta que faig després de haver caminat una hora deu ser que d’un moment a un altre caure sense forces, deshidratat.
En direcció oest primer et trobes la via del tresn amb tot de cases al costat, es el que marca el limit del barri antic, més enllà ja costa més de veure occidentals caminant pels carrers, a part de la zona de la ciutadella, el mausoleu i el museu de Hồ Chí Minh, passats aquests monuments no vaig trobar cap viatger. Fins on vaig arribar, la ciutat es converteix en una zona on conviuen cases baixes de 3 o 4 plantes amb gratacels de recent construcció, de manera que hi ha carrers estrets on no arriba el sol al costat de grans avingudes amb 8 carrils pels vehicles.
En direcció nord-oest hi ha el gran llac West Lake, que si vols fer-lo caminant necessites un dia sencer, especialment si com jo vas fent fotografies. Al llac sempre hi trobes gent pescant, i es curiós veure els diferents estils, ja que alguns pesquen amb xarxa, altres amb canya a l’estil occidental, altres amb canya però sense esquer, altres amb esquer a l’ham i a més tiren una bola compacta de menjar per atreure els peixos, altres que es fiquen dins del llac amb l’aigua fins al coll per pescar en qualsevol d’aquestes modalitats… A part dels pescadors, també es normal veure parelles assegudes en els banquets, terrasses o damunt de la moto xerrant agafats de la mà i també hi ha patins de pedals, perquè tinguin una mica més d’intimitat, i puguin a la vegada donar un tomb pel llac.
En direcció est hi ha el riu roig, aquest es pot creuar per diferents punts, però el més pròxim i també més bonic es pel Long Biên Bridge, a l’altre costat de riu s’estenen carrers i avingudes de cases baixes i si et dirigeixes cap al nord trobes camps d’arròs i barriades esteses per tot arreu.
El sud el deixo per la pròxima ocasió, doncs crec que al igual que a la Índia, Vietnam es un país que val la pena repetir, així que es molt possible que torni en una altre viatge.
Per últim dir que aquesta vegada he tingut la sort de coincidir amb gent del nostre país que viu aquí i que m’han aconsellat per veure els llocs d’interès de Hà Nội, i des d’aquí els hi dono les gràcies, al Jorge que treballa a la ambaixada i la seva parella la Salomé i al Guim, un viatger que per assumptes del cor s’ha quedat a viure aquí i a qui si veniu a la capital de Vietnam heu de anar a veure, ja que te una tenda de venda i lloguer de bicis i lo més important, un cafè-restaurant on poder tornar a provar menjar típic de les nostres terres, així que us deixo l’enllaç: http://www.thbc.vn/
jordiboleda 
Deixa un comentari