Mù Cang Chải
Des de Hà Nội vaig comprar un tiquet d’autocar per anar a Mù Cang Chải, un lloc que buscant per internet vaig trobar de casualitat, ja que quan parlava amb altres viatgers o inclús amb vietnamites, o no coneixien el poble o no en sabien res, inclòs la bíblia del viatger, la lonely planet (que per cert, es cada vegada més, per a viatgers o turistes de classe mitja-alta, ha perdut l’esperit motxiller i al menys per a mi ha deixat de ser una guia practica) no diu res sobre aquest lloc.
Quan em van despertar a l’autocar, vaig veure que no estava a Mù Cang Chải sinó a Lai Châu, uns 200 kilòmetres més amunt de la meva destinació, cosa que d’entrada em va cabrejar, ja que havia repetit el nom del poble on volia anar al menys 20 vegades, fins que va semblar que estava més que clar on anava, així que després de trobar-me a algú per traduir el meu cabreig al vietnamita i arribar al acord de que em portarien de tornada fins a Mù Cang Chải, em quedaven 12 hores d’espera fins que sortís l’autocar i vaig decidir de donar un tomb pel poble i els seus voltants, el poble res d’especial, però a la que surts dels seus carrers per endinsar-te en la part més rural, et trobes camps de té que cobreixen gran part de la superfície del voltant i on passejar es agradable no només per la tranquil·litat que s’hi respira, sinó també per la vista.
Finalment a les 24:00 h aproximadament, vaig arribar a Mù Cang Chải, mala hora per arribar a qualsevol lloc, quan com jo, no tens reservada una habitació, però per sort em vaig trobar a un noi que es dedica a fer la ruta entre Xina i Vietnam que després de convidar-me a unes panotxes de blat de moro a la brasa, em va ajudar a trobar una guest house a bon preu.
Mù Cang Chải es un poble petit, sense turisme i d’entrada sembla que els paisatges no son res de l’altre mon, però només cal sortir a caminar per les muntanyes que l’envolten per veure que vistes amb encant es el que l’hi sobra a aquest lloc. els millors paisatjes son els creats per l’home, ja que aquí es dediquen a cultivar arròs, però al no disposar de molt terreny pla, fan tot de bancals de forma escalonada per les vessants de les muntanyes i he tingut la sort de que ara estan preparant els terrenys per plantar, així que molts ja son plens d’aigua que reflexen la llum del cel, creant un paisatge increïble. El problema de ser un lloc sense turisme, es que les converses es limiten al que un pot explicar amb signes o dibuixos i que si algú com jo hi passa més temps del previst, l’amo de la gues house es pot començar a acollonir, ja que fa una estona, ha aparegut un dels treballadors amb un agent de policia a la meva habitació, portaven uns papers per registrar la meva entrada al poble i veure quant de temps m’hi estaria, cosa que no planejo, simplement quan tinc ganes de canvi, preparo la motxilla i m’en vaig, ha estat divertit, ja que l’agent era simpàtic, i crec que l’hi podia més la curiositat que la professionalitat.
Segurament en 2 o 3 dies seguiré camí, de moment us deixo amb les fotos que he fet fins ara i quan marxi ja acabaré de penjar les que faci aquests dies.
jordiboleda 